 |
| Cantant la Burrera a Rafelcofer (foto: Xavi Vila) |
Parlar d'un mateix és una pràctica un tant arriscada; si parles malament és com tirar pedres a la teua teulada, i si parles bé t'exposes a aparentar prepotència o a ser acusat de plagiar les tècniques rocambolesques que utilitza Don Francisco Camps, entre altres, per a vendre misèries. Per això nosaltres procurem ser mesurats a l'hora de comentar en públic els nostres espectacles. Les anàlisis, les autocrítiques i les congratulacions, les fem en privat, encara que aquesta forma de procedir ens reste possibilitats propagandístiques.
 |
| Inaugurant un aeroport a La Safor (foto: Xavi Vila) |
Però quan són altres persones les que parlen de nosaltres, i més encara si parlen bé, plantem discretament les orelles per a escoltar el que diuen del nostre treball, perquè a ningú no li amarga un dolç, i perquè ens satisfà comprovar que el nostre pelegrinatge pels escenaris no passa desapercebut.
 |
| Engrandint la poesia. T Llopis i MJ Escrivà (foto: Xavi Vila) |
La darrera representació d'El Cantar de la Burrera fou el passat dissabte al V Festival de Poesia de Rafelcofer. Nosaltres ens vam quedar satisfets amb el resultat de la nostra actuació i amb el tractament rebut pels organitzadors i, pel que es veu, el pas de la burrera per la susdita localitat ha deixat molt bon sabor de boca. Heus a continuació alguns dels comentaris que s'han publicat al voltant del xou:
 |
| Perfumant l'acte (foto: Xavi Vila) |
Burrera comprimida i en dosis intel·ligents. Article del periodista Francesc Vila sobre el V Festival de Poesia de Rafelcofer i sobre l'actuació d'El Cantar de la Burrera. Francesc fou el mantenidor de l'acte, i coneix el nostre espectacle des que vam actuar a la Setmana de la Poesia de Barcelona. Completa la publicació amb l'enllaç a un àlbum de fotografies de Xavi Vila sobre l'esdeveniment. Heus ací dos fragments del referit article i l'enllaç per a llegir-lo complet:
... Van tancar els llums, van obrir les cortines vermelles i va aparèixer Salvador Bolufer amb la seua veu de recitar tranquil·la, profunda i contundent, acompanyat per la professionalitat del pianista i compositor Enric Murillo, l'entusiasme de la guitarrista Cristina Martí, l'actor indescriptible Cèsar Monsonís, i els reconeguts i benvolguts poetes Tomàs Llopis i Maria Josep Escrivà...
... A Barcelona, on van actuar als refinats jardins del Museu Frederic Marès, al peu de la solemne catedral, l’espectacle em va semblar molt surrealista, l'essència de la valencianitat més profunda. A Rafelcofer, em va semblar tan surrealista i valencià, com necessari, perquè ens ajuda a veure-ho tot més clar, ens fa riure i, sobretot, ens dóna forces per tornar l'any que ve amb més festival, més llengua, més cultura i més poesia. (cliquen ací per a llegir l'article complet).
 |
| Cristina Martí, Dolors Pedrós i Maria Alcaraz. Tres de luxe. (foto: Xavi Vila) |
Un xicotet resum del V Festival Crònica de l'acte, publicada al Web dels organitzadors (Associació Cultural EL REBROT). Il·lustren els comentaris amb fotos de l'espectacle:
Ens ha costat 5 anys, però n'estem ben orgullosos. Enguany ho hem petat! Veure l'auditori des de dalt, com el veiem nosaltres ple de gent, amb les rialles com a banda sonora no té preu. I d'això en té la culpa Don Salvador i la seua gent que han fet de la burrera un bon reclam.
Perquè la burrera fa falta senyors!
I per als que eixe dia teníeu altres coses, us deixem un tast (cliquen ací per a veure la crònica completa)
I per a completar la jornada, la gent del REBROT ens va dedicar unes albaes agraïdes:
Nosaltres també agraïm als coferers la seua càlida acollida i el seu interés a malcriar els nostres volantins escènics, i ho fem des de la més humil de les humilitats. Nosaltres no sabem parlar ex cathedra ni inaugurar aeroports sense avions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada