Per Salvador Bolufer La paraula "republicar" fou incorporada a l'argot burrocomprimit per a indicar el
fet de tornar a publicar una publicació que ja havia estat publicada
anteriorment. I fem aquest aclariment perquè, en contra de la lògica,
l'esmentat verb –republicar– no s'inclou en cap diccionari mínimament
oficial, i això ens fa pensar que la paraulota en qüestió ha estat
segrestada per algun acadèmic monàrquic, temorós que el seu ús provocara
inspiracions republicanes. Si vocables com "reposar" (tornar a posar),
"rearmar" (tornar a armar), "refer" (tornar a fer), "retirar" (tornar a
tirar), "referir" (tornar a ferir) o "rebentar" (tornar a bentar) formen
part de les oficialitats acadèmiques, ignorem per quina raó es dóna
aquest greuge comparatiu que ens obliga a utilitzar el referent "republicar" de manera clandestina i amb caràcter putatiu.
Lo tigre de Benissanó
Dijous
passat fou l'aniversari de la proclamació de la II República espanyola, i això va
motivar que molta gent coneguda adornara els seus dominis del Facebook
amb comentaris i al·lusions en favor de tan recordat esdeveniment. Vaig
pensar que estaria bé incorporar-me a la festa, "republicant" alguna
gracieta marca de la casa i fent valdre la parida abans explicada per a
enllustrar la idea. Com que els noticiaris del matí no paraven de
recordar les novetats esperpèntiques dels últims dies –els
papers de Panamà, les tramoies del ja exministre Soria, les innocències
de l'alcalde de Granada, les alegries de Mario Conde (segona edició),
els draps bruts de Manos Limpias...– em van venir al cap els soliloquis que s'inspiraven en les desventures de l'exmandatari Serafín Castellano –Lo Tigre de Benissanó–
i de tot el seu entorn peperil, i vaig decidir "republicar" alguna
d'aquelles gramàtiques que entre els anys 2014 i 2o15 publicàvem al
Burrigrup amb certa regularitat. Recordem que l'esmentat personatge –el paladí Serafí–va ser
durant molts anys un dels pilars clavillats que sostenien les misèries
que ara estem purgant entre tots. La condició de xarlatà oficial de la
panda que ostentava aquest politicastre, a més de la seua ridícula
manera de ser i de fer, va propiciar que l'elegírem com a víctima
propiciatòria de les susdites cosconelles literàries.
Arsa, pelili!!
Així
doncs, vaig seleccionar un parell de parells de coces que veieren la llum l'estiu de 2014. Un d'ells, el vam intitular "La Maredeuota" (referència carinyosa que
solem dedicar a Rita Barberà), i el destinàrem a enraonar de manera
fictícia amb Serafí sobre el canvi de la llei electoral que pretenia la
peperada més rància per tal de perpetuar-se en el poder (lògicament, la
Maredeuota en qüestió era una defensora acèrrima d'aquest projecte
indecent). L'altre soliloqui –"Estampa d'un paladí"– cantava i contava la inutilitat del càrrec que llavors
ostentava Lo Tigre de Benissanó, i glossava la ridiculesa instal·lada en
aquesta classe de personatges de manera permanent. Per raons que ara no vénen al cas no vam republicar les esmentades republicacions el dia de la República, però ho fem ara sense ruboritzar-nos ni un pèl per la demora. Al cap i a la fi vivim en un món on les demores ho demoren tot, on els burros encara volen i on els núvols ni plouen ni deixen ploure; un país on eixim a corrupte per dia, on els processos judicials no s'acaben mai i on els lladres mai no tornen els diners que han robat; un país d'un món que viu agenollat als peus dels mercats especuladors, on es permet que bandades de persones innocents s'enfonsen en fangs de misèria, o naveguen en pasteres a mercé de les aigües clandestines. Com sol dir-se en l'argot popular, açò és una autèntica casa de putes.
Espècies en perill d'extinció
LA MAREDEUOTA
29/07/2014
Com va l'estiu, Serafí? Vas de mar? Vas de muntanya?... o tu espantes la migranya postrat en un balancí, Serafí?
Tinc entés que els maquinòlegs del teu partit peperí s'ajunten a la piscina del xalet de no sé qui per ordir una tramoia de caràcter lleoní, que permeta una cagada on el cap de la manada de la llista més votada siga alcalde perquè sí. I així, Serafí, que alguns tèrbols minifundis del vostre entorn genuí, aclaparen alcaldies amb penoses minories, sense pacte ni confí. I això vol dir, Serafí, que us caldrà fer virgueries i algun que altre volantí, perquè les tals minories es passen per baix cameta els pactes que a cosa feta surten de les majories. I us caldrà canviar la llei, amb martingales terribles i amb un toc de cara dura, per a dictar, impassibles, que les mocions de censura siguen tasques impossibles... I us caldrà clamar que no, on abans clamàveu sí, Serafí.
Rita –la Maredeuota– renilla com un rossí, quan li diuen que molt prompte finirà el temps i el descompte de ser l'alcalda, per fi, del comunal valentí; i ella és capaç, Serafí, amb la quinta part dels vots, d'enlairar-se amb serpentí dels parroquians i els devots. No ho consentes, Serafí, que eixireu tots a calbots; bufen vents en remolí que vénen d'allà i d'allí... i si encara esteu ací quan vinguen les maresmeues, no em dónes la culpa a mi, Serafí. Eixa llei electoral cal canviar-la, això sí; però no heu de ser voatros designats per a tal fi. Ens heu enganyat, Serafí... i heu armat un bon empastre al país on jo nasquí. Ara cal que us retireu, Serafí; que torneu a casa vostra a cremar fums de canyí, a cavar soques silvestres... o a tocar-se el flautí, Serafí.
Il·lustració del dia: Vídeo (30 segons) amb Rita –la maredeuota– fent el ridícul tirant coetets de bac com un munyicot, amb roba de cos de bomba i amb cara d'alegries contentes. De tu a mi, Serafí; no trobes que açò és la fi?
ESTAMPA D'UN PALADÍ
23/07/2014
No et veig el pèl, Serafí. No sé si estàs allà o estàs allí; però al cap i a la fi, Serafí, jo sé que estàs... ençà, enllà o aquí. I també sé, Serafí, que el càrrec que ostentes hui és com el fum del canyí... Res per allà..., res per ací (que no serveix per a res, segons l'argot populí); però és un càrrec ben mirat, elitista, ben pagat... i també molt adequat per a fer el figurí revestit de paladí. A més a més, Serafí, no sé si per castís valentí o per fraret pelegrí, tu has sigut part del consell, des del temps del cap Zaplana fins que el bleda mandarí t'espolsà del seu camí. I per això, Serafí, escriuràs la teua història entre els fums de vanaglòria d'un desastre gegantí. Ho heu fet tot pols, Serafí!... heu fet xixines i péntols del país on jo nasquí!
Els teus companys de desfeta del peperal peperí, ara renillen bravates de caràcter populí, i rebufen autobombos mesclats amb suc de verí, Serafí. Però molta gent ja es burla del ridícul genuí que practiquen a diari els del teu partit afí: Mariajo, la maredeueta... el bufonet xativí... Rita, la maredeuota... el president interí... i un grapat d'ofrenaglòries del corrupte adulterí, Serafí.
Per rematar l'estructura del soliloqui de hui, he demanat al Pintat, home de bon pedigrí, que em regalés l'estampeta d'un ressonat paladí. I el Pintat em regalà allò que li demaní (o és "que em regalí allò que li demanà?"), i després m'ho envià, amb un text que deia així: "Heus l'estampa del Pintat, disfressat de Serafí".
Estampa d'un paladí
Fins ací arriba aquesta republicació. Disculpen vostés les caguerades de gavina que s'escampen entre les meues gramàtiques burres, però és que, després de 20 anys, els arbres caiguts donen per a molta llenya.
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes
de les burrientrades precioses que s'han publicat
al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»
Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »
He comentat en moltes ocasions que no he sigut mai un faller entusiasta i modèlic, dels que es desviuen tot l'any per la falla i dels que reguen l'emoció amb llagrimetes la nit de la cremà. Però reconec que una bona part de la meua obra es basa en treballs poètics que vaig aportar a la literatura fallera, els quals em van obrir moltes portes en altres camps literaris i escènics, em van propiciar diversos reconeixements i em van permetre escampar la meua poesia satírica pertot arreu del nostre territori. *Llibret(s) que publicaven la primera dècada del 2000 al... mostra'n més
LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra
BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.