Aquest burribloc sol tenir a mal dedicar parells de coces i ràfegues de literatura agressiva contra els convencionalismes rancis i contra les hipocresies més hipòcrites. Però això no resta per a res ni una ganya de respecte cap a la bona pràctica de les tradicions més tradicionals. Per eixe motiu, nosaltres també ens apuntem al bon costum de dirigir-nos al nostre respectable públic per felicitar-los les festes que se celebren aquests dies de Nadal, Cap d'Any, Reis o, fins i tot, el solstici d'hivern, per als qui no desitgen vincular-se a qüestions religioses.
FELICITACIÓ EXPERIMENTAL
Com
que aquesta estampa del naixement tenia, en principi, bouet i burreta, i
ja saben que el Papa de Roma ara diu que els referits animalets no eren al pessebre, algú va voler segregar-los i va estropellar la tarja.
Nosaltres la vam rescatar de la paperera i intentàrem restaurar-la: hi vam
repondre el burret utilitzant-ne un que hi ha penjat a la xarxa i, com
que el ministre Wert va dir que ell era com un bou taurí que es creixia
amb el castic, vam provar a veure com quedava..., sense massa
èxit, la veritat. Després hi vam incloure un patrocinador (açò és una idea
per a arreplegar diners, fins i tot aplicable al Butlletí Oficial de
l'Estat). Vam inserir també un àngel anunciador i uns adornets emblavits
(per si en Serafí passa revista). Al final, la restauració s'ha quedat
una mica estrambòtica, però hem decidit deixar-la estar així per veure
si tenim la mateixa sort que la senyora que va restaurar l'Ecce-Homo de
Borja, principal atracció turística de 2012.
També volem aclarir que només pretenem felicitar i desitjar tota classe de bones ventures a la bona gent, que és la majoria, i sobretot als benfactors que breguen per compartir bondats, alegries i savieses amb els menys afavorits. Els egoistes, els bufanúvols i les males persones... que s'apanyen! A més, el mateix catecisme de quan jo era menudet ja demanava pau en la terra, però només a les persones de bona voluntat... I qui menteix, atropella, inquireix, malbarata, roba i/o arruïna no pot ser persona de bona voluntat.
I com que, a nosaltres, ens agrada fer les coses a la nostra manera, la nostra felicitació d'enguany abastarà diverses vessants. Abans hem començat amb una d'experimental, i la que ve a continuació és preciosa:
EL BETLEM DE LA SRA. PEPITA VIDAL
Magnífic reportatge muntat al Rebost de Bucomsa per la nostra Maria Josep Escrivà, on ens conta (amb vistoses il·lustracions fotogràfiques) algunes singularitats de l'impressionant betlem que la seua senyora mare instal·la des que era una xiqueta:
Una de les fotos que il·lustra el reportatge de Maria Josep.
LA DELICÀ DE GANDIA
La delicà de Gandia és un poema que m'ha donat sempre moltes satisfaccions, però aquesta sorpresa m'ha resultat un tant especial. El xiquet Pau Peris i Pastor es va presentar a un concurs de recitaires infantils, a la ciutat de València, i va utilitzar la peça esmentada per a mostrar les seues excel·lents qualitats interpretatives.
Gràcies, Pauet. M'ha fet molta il·lusió, i la vull compartir amb la ben trobada concurrència que visitarà aquests dies el nostre humil burribloc.
El xiquet Pau Peris i Pastor recitant La delicà de Gandia.
BETLEM VIVENT (sense bou, però amb burret)
Estampa del betlem vivent que fou emés en directe, el Nadal de 2001, al programa de TV La sonata de la pecata minuta, de Burrera Comprimida SA. Com que el Jesuset era un impostor, la cosa es va acabar com Camot. Al reportatge de l'esmentat programa que dedicàrem al grup AL TALL s'inclou una part de l'escena es qüestió: Talls d'AL TALL (cliiic).
FELICITACIÓ DE MÒNICA OLTRA En poc més de dos minuts, la diputada Mònica Oltra va felicitar el col·lectiu de senyories que hi havia en aquell moment a l'hemicicle. La reacció dels dignataris felicitats no sembla massa entusiasta, però en fi... ja se sap que mai no plou a gust de tots. Una curiositat: a hores d'ara (24/12/2012, a les 9 h 15 m) aquest vídeo ha rebut al voltant de 33.000 visites, i el que ha publicat el sr. Cotino, President de les Corts, on en 46 segons felicita tot aquell que es pose per davant, ha rebut unes 60 visites.
Mònica Oltra, en plena acció felicitadora.
LLAGRIMETES DE PLORAR
L'any
2003, el trobador oficiós d'aquesta santa casa, Salvador Bolufer, va
felicitar el personal amb un poemeta titulat "Llagrimetes de plorar",
inspirat per la força d'allò que enteníem que era l'esperit de Nadal. Ho féu per correu electrònic, ja que aleshores no existien facebooks ni burriblocs, i això d'escanejar i
penjar vídeos o fotografies estava encara lluny del nostre abast.
Des
de llavors ençà han canviat moltes coses: la ploma del trobador ara és
més agressiva i desconfiada, i hem arribat al convenciment que això de l'esperit de Nadal no és més que fum d'hipocresia referit en formes
poètiques. Malgrat tot, hem volgut recuperar per un instant la candidesa
que encobria la poesia boluferiana en aquells anys, quan els duros botaven i les canyes encara no s'havien convertit en llances:
Tots els anys, quan note l'aura d'aquests dies
m'apeteix
felicitar el personal;
i entre
presses i corruixes (i manies),
investigue
en desiguals filosofies
certes
formes de mostrar-me original.
No sóc hàbil en matèria digital
ni sé
com escanejar fotografies;
no tinc
traça fent dibuixos de Nadal
ni conec
les més recents tecnologies
que
promulguen fabuloses teories
dels
dominis de la imatge virtual...,
ni els
arxius d'intel·ligència artificial
amb les
seues diferents categories.
Sóc tan sols un buscador de fantasies
barallat
amb el bon gust de dibuixar,
que al
compàs de sorolloses poesies
brinda
brolls d'afectuoses energies
i unes
quantes llagrimetes de plorar.
Brolls de pau per a poder-nos estimar,
brolls
de música temprant les harmonies,
brolls
de força i de vigor per a lluitar,
i entre
brolls de benaurança popular
un
sentir que brolla en brolls de simpaties.
Per a un broll d'emocionades alegries...
basten
quatre llagrimetes de plorar!
Així doncs, un brindis per vosaltres i per nosaltres. A ells, no els desitgem cap mal. Només volem que tornen prompte a casa seua; que siguen feliços amb els seus, pasturant les misèries que ens han deixat per herència; que gaudisquen un banc d'aliments com el que ara nosaltres compartim i que no tornen en la puta vida a clavar les urpes als lloc públics on es posa en joc el futur i la dignitat de les persones.
un brindis per vosaltres i per nosaltres. A ells, com diria un de la meua terra: Que els donen pel cul!!! (Perdó si tinc jo la llengua bruta, però ells tenen bruta l'ànima)
Tu no tens la llengua bruta, Ignasi; la teua llengua és inquieta i dansarina, però jo sé que, en el fons, tu només vols que "ells" se'n vagen a pastar fang voluntàriament per tal d'evitar que els tiren a puntellons. Tampoc no estic d'acord amb allò de l'ànima bruta: "Ells", per no tenir, no tenen ni ànima. Així doncs, amic, acceptem de bon grat eixe brindis que proposes per vosaltres i per nosaltres, que, segons "ells" som els mateixos.
Aprofitem les prestacions d'aquests espais meravellosos per ajuntar bones intencions. Per exemple, també, aquesta (un fragmente només), de l'escriptora Almudena Grandes, que ha publicat a El País: "A los que lo están pasando mal. A los que no tienen trabajo, a los que no ven la luz, a quienes no duermen por las noches, a quienes sienten que les han robado el futuro. A todos ellos, cualquiera que sea el significado de esas palabras en este año maldito, feliz Navidad. A los demás, no. A los culpables, a los corruptos, a los indiferentes, a los insolidarios, a los mentirosos, lo único que les deseo es que se intoxiquen con una ostra justiciera. Ojalá." I qui la vulga llegir completa, amb tot el seu suc, de les d'esborronar-se també, com la de Mònica Oltra:
La dama del Grau no sé si forma part de "vosaltres" o de "nosaltres", però "d'ells", segur que no. Les seues lletres dignifiquen aquest burribloc, i la seua existència tonifica els nostres esperits. Així doncs, un brindis també, per ella i pel ja famosíssim betlem de la seua senyora mare.
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes
de les burrientrades precioses que s'han publicat
al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»
Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »
*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra
BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
un brindis per vosaltres i per nosaltres. A ells, com diria un de la meua terra: Que els donen pel cul!!! (Perdó si tinc jo la llengua bruta, però ells tenen bruta l'ànima)
ResponEliminaTu no tens la llengua bruta, Ignasi; la teua llengua és inquieta i dansarina, però jo sé que, en el fons, tu només vols que "ells" se'n vagen a pastar fang voluntàriament per tal d'evitar que els tiren a puntellons. Tampoc no estic d'acord amb allò de l'ànima bruta: "Ells", per no tenir, no tenen ni ànima. Així doncs, amic, acceptem de bon grat eixe brindis que proposes per vosaltres i per nosaltres, que, segons "ells" som els mateixos.
EliminaAprofitem les prestacions d'aquests espais meravellosos per ajuntar bones intencions. Per exemple, també, aquesta (un fragmente només), de l'escriptora Almudena Grandes, que ha publicat a El País:
ResponElimina"A los que lo están pasando mal. A los que no tienen trabajo, a los que no ven la luz, a quienes no duermen por las noches, a quienes sienten que les han robado el futuro. A todos ellos, cualquiera que sea el significado de esas palabras en este año maldito, feliz Navidad. A los demás, no. A los culpables, a los corruptos, a los indiferentes, a los insolidarios, a los mentirosos, lo único que les deseo es que se intoxiquen con una ostra justiciera. Ojalá."
I qui la vulga llegir completa, amb tot el seu suc, de les d'esborronar-se també, com la de Mònica Oltra:
http://elpais.com/elpais/2012/12/21/opinion/1356090426_792218.html
Jo també em vull afegir a brindis d'aquest estil. Per vosaltres, els bons, i les bones! Salut!
La dama del Grau no sé si forma part de "vosaltres" o de "nosaltres", però "d'ells", segur que no. Les seues lletres dignifiquen aquest burribloc, i la seua existència tonifica els nostres esperits. Així doncs, un brindis també, per ella i pel ja famosíssim betlem de la seua senyora mare.
Elimina