L'HAQUETA DEL RETOR

Conta la faula que un dia, en un poble qualsevol d'un país qualsevulla, hi havia un retor molt devot que tenia una haqueta tan fidel com faenera. L'animalet repartia somriures entre els feligresos que el visitaven a diari i alegrava amb els seus renills els repics de les campanes del campanar; damunt, adobava amb les seues bonyigues l'acurat jardí que adornava la casa abadia.

Però, segons l'esmentat retor, l'haqueta tenia el defecte de menjar tots els dies, la qual cosa representava un autèntic trastorn per al capellà que la governava. Per això, el tal retor va decidir acostumar l'èquid a no menjar, i va programar una sèrie de reformes de quadra i retallades de subministrament que li permeteren aconseguir el seu propòsit. Així, va convertir la pallissa en un magatzem de ciris; va reduir el pessebre tant, que el morro de l'haqueta no cabia dins; va suprimir la dotació de garrofes i va restringir de tal manera les racions de palla, que l'animal va perdre per complet l'apetit.

I, quan l'haqueta ja estava acostumada a no menjar, doncs... ES VA MORIR!! El retor va plorar desconsolat tan dolorosa pèrdua, però mai no va arribar a entendre els motius pels quals va morir aquell animalet al qual tant li havia costat d'ensenyar a viure sense menjar. 

Sóc conscient que molts de vostés pensaran que he contat aquesta faula per tal de metaforitzar els retalls i les reformes que els governants ens dediquen de manera quotidiana, però creguen-me si els dic que sols he pretés introduir aquesta entrega de burribreus amb gramàtiques amenes. A més, estic convençut que, malgrat la monomania d'alguns dirigents a considerar-nos com haquetes de retors, l'instint de supervivència ens farà reviscolar abans que ens deixen la grípia sense garrofes i el pessebre sense palla. Temps al temps.

I, dit açò, començaré el burribreueig sense més dilació. I ho faré amb una referència francesa, en honor al 2 de maig que se celebra aquesta setmana:

L'ENFANT TERRIBLE. L'ínclit Nicolas Sarkozy està de campanya electoral. Altres alts mandataris europeus (de diversos colorets polítics) ja han perdut els seus càrrecs, víctimes de la pantanada eurofinancera que entre tots ells han creat, i sembla que el franxute correrà la mateixa sort. Però aquest enfant terrible s'agafa a un clau encés per tal d'anivellar l'avantatge que donen les enquestes al socialista Hollande. Primer va voler fer por als francesos advertint que, si no guanyava ell, França viuria en el futur la dramàtica situació que ara viu Espanya (com si ells estigueren per a tirar coets) i, una vegada consumats (feliçment) els vaticinis de la primera volta, afronta la segona amb les proclames pròpies d'un fatxa reaccionari, per tal d'afanar els vots de l'extrema dreta que comanda Marine Le Pen.

Si cliquen ací (cliiic) veuran l'enfant terrible, en un acte
públic, borratxo com una cuba (49 segons)

Recordem que, l'any 2002, el patriarca del Lepenisme va clavar el morro a la segona volta, i tota l'esquerra francesa va perdre el cul votant la dreta de Jacques Chirac (coreligionari de Sarkozy) per evitar un govern de marca feixista, i ara, el referit monsieur, vol rapinyar, siga com siga, els vots que el mantinguen en el poder. Confiem que li torne a eixir el tir per la culata, i així, almenys políticament, que les enfants de la patrie li facen pagar la seua complicitat en el desastre que a tots ens afecta. 

Per cert: diuen les males llengües que l'anterior campanya del monsieur fou finançada per Moammar al-Gaddafi. En Nicolàs s'ha fet com un bou, i ha amenaçat a demandar tots aquells que donen credibilitat al rumor. Amor amb amor es paga, senyoret. Visquen les enfants de la patrie!

PEPE GOTERA I OTILIO (chapuzas a domicilio). El sr. Rajoy ha anunciat que, durant tota la legislatura, cada divendres hi haurà una nova ració de reformes (com aquell que, inexcusablement, acostuma a jugar cada dissabte la partida de dominó). Ja m'ho veig vindre: −Mariano!, demà què reformem? −El que tu vulgues, Soraya... Has preguntat al Lluís i a la Báñez?... Què et pareix si retallem la burrera eixa del Facebook i després donem la culpa a la llei Sinde dels sociates? −Bona idea! Això qui ho porta, Fernández o José Ignacio? −Igual té un que l'altre. Si no, que ho faça el fraret de Montoro, que ell això ho entén. −Ok, Mariano; eres un crack!

Pepe Gotera i Otilio,
mestres en solucions impossibles.

Encara que ho parega, aquest burribreu tampoc no ha estat inspirat en la faula de l'haqueta del retor, sinó en les historietes de Pepe Gotera (personatge de còmic que va crear el mestre F. Ibáñez), ja que el tal Pepe era capaç d'omplir el Manzanares a poalades amb aigua de la Mediterrània, amb l'ajuda inestimable del seu assalariat, Otilio.

SENSE GARANTIA NI RESPONSABILITAT. La frase que acabem de reproduir sol aparéixer en els textos explicatius d'alguns productes o comunicats, per tal de curar en salut els fabricants, els comerciants o els autors de l'objecte causant de l'advertència. I no estaria gens malament que la tal advertència apareguera també en algun lloc visible dels programes electorals que els polítics elaboren; almenys així, els votants quedarien oficialment avisats que ningú no garanteix l'acompliment dels continguts i, per tant, no ha de demanar responsabilitats a qui no ha de respondre de les pròpies irresponsabilitats.

Durant la passada legislatura governaven Espanya les hosts d'en Zapatero. Després de mantenir-se 4 anys en el poder amb polítiques socials raonables (encara que discretes i descafeïnades), els va caure damunt la crisi i van iniciar una cadena de despropòsits que els va portar a un espantós ridícul electoral. Van voler capejar el temporal practicant polítiques de dretes (la qual cosa no pega gens bé a un ampli sector del seu electorat) i van acabar perdent el nord. Don Mariano va veure la possibilitat de redimir els seus dos anteriors fracassos, i va abandonar les rabinades contra l'estatut de Catalunya, contra els papers de Salamanca i contra les bodes gais per a passar a l'atac amb promeses que no pensava complir. Ara, per fi! ja governa el PP, i en poc més de 4 mesos han mostrat la seua intencionalitat a colp de decret, i amb reformes ideològiques que excusen en la puta crisi i en l'herència rebuda del PSOE. La reforma laboral que s'han arreat, no l'entenen ni els seus propis coreligionaris, i ningú no sap on està el secret que permetrà que la tal llei reactive el mercat de treball. Pel moment s'ha incrementat en vora 400.000 el nombre d'aturats inscrits (ací no es compten els petits autònoms que han tancat la paraeta), i tot fa pensar que ens podria caure un futur on els rics siguen els empresaris que repartisquen entre els pobres treball i salari, a canvi d'aborregament i servilisme (servilisme democràtic, clar està). Si cliquen ací (cliiic) podran veure i escoltar na Soraya, a la tribuna d'oradors, analitzant en poc més d'un minut la reforma laboral que va fer el PSOE. Pel que es veu, eixe dia tocava defensar els treballadors, encara que fóra sense garantia ni responsabilitat, i amb més morro que convenciment.

Perdone, don Mariano. Ja sé que aquesta proclama que vosté
va fer quan encara estava a l'oposició, l'hem publicada altres
vegades el burribloc. Però ens agrada tant!
Un altre dia tornarem a publicar allò de "Nosotros somos
humildes"; també ho va dir vosté. 

Està clar que, per a ells, les vagues són problemes d'ordre públic i les protestes són insults i difamacions. Per això contraataquen amb càrregues policials o acusant la gent que es manifesta de delinqüents. Han pujat impostos amb traïdoria; han retallat drets que van prometre mantenir; en política exterior, (que tant se li criticava a Zapatero), malgrat algunes actituds un tant lleponetes, no guanyen per a disgustos; la famosa prima de risc continua amenaçant... i damunt, la mandatària argentina els ha eixit per peteneres amb el tema Repsol; i el rei va assegurar que don Mariano coneixia la seua escapadeta al safari d'elefants. Tot un èxit!

Fuma, fuma...

VALÈNCIA, LA SUCURSAL. Malauradament, la tènue llum d'esperança que es va obrir quan n'Alberto Fabra va succeir el flamant "no culpable" està apagant-se del tot. Damunt que l'esmentat president encara no ha fet res del que alguns pensàvem que faria, el seu discurs és cada vegada més pobre, més avorrit, més incoherent i més servil (sobretot quan s'entusiasma, escanya la veu de manera desganyitada com si fos un concejal trànsfuga de pedania pobra). Canal 9 continua sent una vergonya; la cacicada de Camps amb la TV3 manté la seua vigència; segueix ocultant a l'oposició la informació que se li demana; els casos de corrupció continuen traient-lo a ballar; l'assumpte de l'accident del metro està com estava; l'empastre econòmic no hi ha Déu que l'aclarisca... Però ell s'ha  aferrat a l'estratègia dels seus patrons, i tot ho excusa tirant la culpa als socialistes, malgrat que fa quasi vint anys que la Generalitat Valenciana està (des)governada pel seu partit. Ells sempre han dit que el govern de Madrid no els donava els diners que els corresponen, i que el transvasament de l'Ebre no es feia per culpa de Zapatero, i que el Corredor Mediterrani no seria una realitat fins que manara don Mariano... I ara resulta que han eixit els pressupostos de l'Estat, i ens ha tocat en sort una vergonyosa almoina que no donarà ni per a pipes.

Mecatxis en la mar!

Però n'Alberto s'ha mostrat agraït a don Mariano, i ha dit que està molt content amb la generositat del president, i dirà que el transvasament de l'Ebre no es podrà fer per culpa dels catalans, i es conformarà amb els quatre trossos de carril que li vendran com a Corredor Mediterrani... i ofrenarà a les espanyes imperials les velles glòries de la seua més fidel sucursal: VALÈNCIA. 


I nosaltres ací estem, esperant els avions de l'aeroport de Castelló, i confiant que ens espavilarem abans que ens passe com a l'haqueta del retor. Amén.