Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

diumenge, 13 de novembre de 2011

LES MUSES CORRUPTES


Aquest article, amb el mateix títol i alguna lleugera variació en el contingut, es va publicar a l’edició electrònica d’El Punt Avui el dia 9 de novembre de 2011. Els editors d’aquest mitjà hi inclogueren un subtitular més descriptiu, empesos segurament pels aires preelectorals d’aquests dies: “Joan Pla presenta Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building, inspirada en l'expresident de la Diputació de Castelló”. No era intenció de l’autora d’aquesta petita crònica reduir-la a una personalització tan concreta. Però si ells ho diuen..., per alguna cosa deu ser!

***

Que el gènere literari anomenat “novel·la negra” haja servit tradicionalment per a donar vida a grans personatges de ficció i a històries esgarrifoses és un fet saludable que molta gent hem celebrat i gaudit amb voracitat lectora. El que ja resulta més preocupant és que determinats individus amb càrrecs polítics, i els seus comportaments, siguen en ells mateixos un filó per a la inspiració artística. Perquè la ficció literària té el do d’ennoblir i d’enriquir les misèries terrenals, però els terrenals de peu pertanyem a la classe damnificada per aquells personatges ficcionats. La novel·la de Joan Pla, Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building (Edicions 96, 2011) conjuga de manera enjogassada aquestes dues cares −la realitat i la ficció− que s’atrauen i es completen, més que no es repel·leixen. Dimarts 8 de novembre es va presentar a la Casa del Libro de València. 



Tal com hi adverteix Joan Pla:
“Tota semblança amb la realitat és pura coincidència, tot i que la crua realitat s’entesta a formar part de la ficció més imaginativa”.



Abans de donar pas a l’autor del llibre, Diego Gómez, que en féu d’introductor, hi assenyalà el caràcter de thriller de la novel·la, una història trepidant bastida sobre personatges de nom reconeixible, accions i fets amb sabor d’actualitat, i molta càrrega de compromís i d’implicació per part d’algú, el veterà Joan Pla, que no es resigna a mirar el seu món més pròxim com si fóra un mer espectador passiu i resignat. També va incidir el presentador en l’”encert editorial” (són paraules literals) a l’hora de dissenyar la portada del llibre: una imatge en taques entre dos colors molt contrastats, en la mateixa línia d’intencions de duplicitats entre la poderosa imaginació i la realitat colpidora. I així mateix va remarcar el presentador l’eficàcia del “llenguatge directe, culte i fàcil de digerir, amb tocs d’humor que els lectors interioritzem lúdicament”. És important, en aquest tipus d’obres concebudes per arribar a un públic ampli i amb ganes de deixar-s’hi atrapar. L’autor, però, va incidir en més d’una ocasió en la seua voluntat que Don Fabrizzio, a més de divertir, hauria de fer pensar.

Dolors Pedrós, editora; Diego Gómez, mestre i escriptor; Joan Pla, el creador de Fabrizzio. Foto: Neus Pedrós.

Després de la intervenció de Joan Pla, es va establir una conversa animada entre el públic assistent, des d’on es va reconèixer, a manera de positiva teràpia col·lectiva, que els polítics −els honrats i també els corruptes− són caducs, a pesar de tot. I arribarà un dia que fins les muses els hauran oblidats. Mentre que la cultura, les persones que hi treballen honestament, els grans escriptors, i la gent que aporta la seua saviesa en bé d’una col·lectivitat, és la que fa història. Què es recordarà de les comarques de don Fabrizzio quan hagen passat dècades?: l’anècdota dels faisans que havien d’aterrar a l’aeroport sense avions?, tots els finançaments il·legals d’un partit?, la bona sort d’un empedreït jugador de loteria?, o que Castelló fou el nucli on es gestaren i des d’on s’expandiren les Normes ortogràfiques de 1932?

L’aeroport de Castelló immortalitzat amb humor gràfic per Ferran Martín. Imatge extreta de lainformacion.com

Un fragment de Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building relata: “...en tot aquell bolic de filtracions, rumors i hipòtesis, hi havia coses que no casaven. ‘Com un partit que es diu democràtic fa ús d’una comptabilitat B per amagar un finançament il·legal? Si els documents són determinants per aportar proves en contra del partit o de don Fabrizzio, per què el senyor Jaume Costa no els va lliurar directament al jutge? Resulta, si més no, difícil d’entendre. Alguna cosa falla, a no ser que algú s’haja proposat que continue la macabra sèrie d’assassinats. Esperem que la justícia investigue aquestes presumptes connexions molt preocupants’”.

Esperances semblants són les que conservem els esbalaïts lectors (i lectores). De moment, encara ens pot consolar que ningú s’haja apercebut, més enllà de corrupteles i de màfies polítiques, de cap “macabra sèrie d’assassinats” que pose la guinda negra al pastís.

L’autor de Don Fabrizzio encapçala la novel·la amb aquestes paraules: “Un reconeixement als polítics i empresaris que anteposen l’ètica i el progrés del País a qualsevol cant de sirena que atempte contra la dignitat personal o democràtica.” Nosaltres hi afegim: “bravo, Joan”!

9 comentaris:

  1. No he llegit la novel.la, he de admetre-ho. Però ho faré. M'agradaria fer una qüestiò arran de l'encapçalament que escriu en Joan Pla.... quans són, o millor dit, quans en queden? Felicitar la gent d'Edicions 96 pel seu compromís amb tot el que fan. Dic de nou amb tot el que fan. Per cert no estic en la nòmina de l'editorial. Eduard

    ResponElimina
  2. Eduard: per instint de supervivència, i perquè el pitjor de tot no és tant donar-se per vençuts, sinó donar-los aquest content als que es creuen vencedors, jo preferiria agafar la teua pregunta de "quants en queden" en la direcció contrària. I pensar que sempre hi ha hagut gent honrada, i que n'hi haurà. I que el que necessitem és que hi haja un tsunami civil, pacífic, però arrasador, i que tots els don fabrizzios desapareguen del mapa. És dur, però fixa't que la conjuntura ho podria propiciar. I al final, això que vaig escriure a l'article: els polítics, després de tot, són caducs.
    Gràcies sempre per les teues paraules.

    ResponElimina
  3. Gràcies Eduard. Paraules com les teues, i, el desig permanent, de fer la nostra discreta aportació a una societat més reflexiva i compromesa, ens empentent a treballar en la mateixa direcció d'altres persones com Joan Pla.
    Les persones d'Edicions 96 t'agraim molt el teu escrit

    Dolors Pedrós

    ResponElimina
  4. Hola de nou! M'agradaria dir a Dolors que agraeixo les seves paraules, i demanar-li que no s'apartin de la línia que s'han marcat. Perquè, en la meva modesta opinió, és la bona.
    Pel que fa al que dius Maria Josep, estic molt d'acord, i no donar-los descans ni treva. I que el tsunami, que ells han creat i que nosaltres hem d'empènyer. És clar que hi ha hagut i hi ha molta gent honrada, honesta i treballadora, i gent que estat en tot moment molt alerta. Però crec també que molts, i m'incloc jo, hem estat una mica acomodats, no prou desperts. Estem vivint moments d'una selecció grandíssima. Que ha de ser determinant per a fer neteja.Molt del personal aquest no són, ni ha sigut mai, polítics, són, pel nostre desencís, negociants dels nostres anhels, i del nostre futur. I s'han apuntat a la rifa. perque hi havia premis molt interessaants. Crec en les persones bones i treballadores. Però crec també en que els fets que s'estan produint, com a Itàlia, els fotrà a fóra. Sempre amb el nostre ajut, amb el nostre esforç. Empenyent aquell tsunami que deiem. No és temps pels negociants de fum. Pareix que ens venen dies de molt fumera. Però hem d'obrir les finestres de bat a bat. I creure amb aquesta joventut que ve empenyent.... EL TSUNAMI pot ser? Jo estaré el seu costat. Hui de vesprada estaré a Dénia per escoltar-me'n a dos d'elles. Aitana Mas junt amb Mireia Mollà. Hem d'ajudar-les, però de debó. i elles a demostrar-nos des del primer moment que NO estan apuntades a cap rifa .......

    ResponElimina
  5. Alaaaaa! morrut festival de benignitats estan muntant-se vostés! Qui havia dit que els burriblocs pobres no serveixen per a res?

    ResponElimina
  6. Hola! Com va això? Burrera comprimida no entenc del tot que has escrit. Podries, si us plau, repetir-ho en unes altres paraules? T'estaré molt agraït

    ResponElimina
  7. Eduard. Com a responsable civil subsidiari de Burrera Comprimida SA, conteste el teu preguntat i m'afanye a demanar-te disculpes si les formes bròfegues d'expressió que sol emprar l'esmentat burrigrup han ferit la teua susceptibilitat o s'han prestat a confusió. T'explique:

    Les expressions "alaaaaa!" i "morrut" són dues formes exclamatives que, en aquest cas, indiquen alegria i complaença.

    Un "festival" és una gran festa (diccionari dixit)

    "Benignitat" és tot allò que mostra disposició a la benevolència.

    "Estar muntant-se" és, en aquest cas, "estar organitzant-se"

    "Vostés" fa referencia a les tres persones que han organitzat una gran festa de paraules benevolents, és a dir, les sres. Dolors Pedrós i Maria Josep Escrivà, i tu mateix.

    "Qui havia dit" és una pregunta.

    "Els burriblocs pobres" són tots aquells burriblocs que no són rics, com, per exemple, aquest. Els don Fabrizzios de guàrdia, acostumats a les fanfàrries ostentoses i als aeroports sense avions, solen menysprear les petites grans coses que fem els pobres per a enriquir-nos l'esperit, i per això diuen que tot açò no serveix per a res.

    Així doncs, el comentari de Burrera Comprimida podria haver-se expressat així:

    "Eureka! encisadora gran festa de paraules benevolents la que estan organitzant vostés! Quin don Fabrizzio havia dit que els burriblocs pobres no serveixen per a res?"

    No sé si m'he sabut explicar, Eduard, però vull que sàpigues que les teues aparicions al burribloc són i seran sempre ben rebudes. Som pobres, però honestos admiradors de la gent honesta com tu.

    Una forta abraçada

    ResponElimina
  8. Salvador bona nit! En primer lloc he de confessar-te de nou que no vaig entendre gairebé res del que deiau en aquella nota. Ni per un moment m'he sentit ofès per a res! Ens vàrem coneixer tu i jo a la segona festa Estellés allà a Gandia. Ens va presentar la meva mestra de valencià Maria Josep Escrivà. I et tinc en gran estima i admiració. Tan sols volia entendre, repeteixo, la vostre nota. Moltes gràcies per el teu esforç i el temps que m'has dedicat. Continuaré, continuarem gaudint, com sempre, de burrera cumprimida.

    ResponElimina
  9. Oooohhh!: Eduard Vilamitjana i Salvador Bolufer cara a cara! Comence a pensar que fins i tot els Fabrizzios poden desencadenar conseqüències boniques en la gent de bona voluntat. Bolufer és un mag de les paraules, i Eduard és un entusiasta de la vida; l'un i l'altre són agraïts i humils. I els camins dels dos han acabat confluint (com tants de nosaltres!) gràcies a la Burrera.

    Això de "la meva mestra de valencià" m'ha arribat al cor, Eduard. Tu ja saps que la mestra s'honra dels alumnes que té, i que ha tingut.

    ResponElimina

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/16
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »

FER DE COS EN PLA SALVATGE...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/08/16
*Aquest títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies. * *Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí.* *Feia temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca es... més »

LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. -7/07/16
*Per Salvador Bolufer* *La nit del 18 al 19 de juny de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa més d'un any. I ho feren a Pego, bressolats per una autèntica riuada humana que es perdia en l'horitzó de l'espai que s'havia habilitat per a l'efecte. La magnitud de l'esdeveniment mereixia que l'ajuntament hagués volgut cedir un recinte més idoni, però la màgia del moment va superar en molt les incomoditats de l'indret, i la sort, el bon rotllo i la bona organització van permetre que la festa es desenvolupara entre les emocions més emotives i en... més »

LA XIQUIPANDI EN CROMOS

BURRERA COMPRIMIDA a EL CORRAL DE BUCOMSA - 25/06/16

*Col·lecció de burricromos de la xiquipandi. *

*Pròximament ampliarem l'àlbum.*


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.