...

............................................................................

diumenge, 14 de juliol del 2024

EL PUBLICADOR DE LA PUBLICACIÓ




Des de fa 3 anys, «LA PUBLICACIÓ» és l'acte que marca el tret d'eixida de la Festa de Moros i Cristians a Pego. És com si fos un pregó dels que tradicionalment inicien la majoria de festes populars, però amb una configuració diferent. 

En aquest cas, cada filà està representada per dues persones vestides amb la indumentària pròpia de la seua comparsa per a formar dues esquadres —una per bàndol— de publicadors i publicadores. La Junta designa un «Publicador (o Publicadora) d'honor» que s'encarrega de fer un parlament adient a la causa festera i, enguany, eixe càrrec ha recaigut en la meua persona. Per motius que ara no venen al cas, ja feia anys que no exercia funcions d'eixe estil, però en aquesta ocasió vaig considerar que devia acceptar l'encàrrec i ho vaig fer amb molt de gust. 

Ei! Poca broma!😅

He rebut felicitacions de gent molt diversa, fins i tot de persones que no són d'afalac fàcil, i això em fa pensar que es va aconseguir l'objectiu de desenvolupar un parlament amè, divertit i reivindicatiu. D'acord amb algunes amables peticions, transcriuré tot seguit, a manera de resum, els fragments més significatius del discurs en qüestió. 

Sempre m'ha divertit fer bromes amb les pompes protocol·làries. Per això, quan em van especificar la meua condició de «Publicador d'honor», no vaig poder resistir-me a començar la intervenció posant el dit en la nafra:

«Venia preparat per a exercir com a "Publicador" a seques, però això de ser "Publicador d’Honor" no ho tenia previst i no sé si els meus dispositius sensorials podran aguantar tanta càrrega emotiva.»

Moment salvatge de la Publicació. Jo, emparedat entre 
la senyora Presidenta de la Junta de Moros i Cristians de Pego 
—Núria Gómez— i el senyor alcalde del poble —Enrique Moll—.

Després d'una breu introducció, vaig lamentar que l'ofici de «Publicador» no estiguera inclòs en el catàleg vigent de càrrecs festers i que no existira cap guia de referència per a modelar un discurs apropiat, la qual cosa em va obligar a amanir el text de manera autodidacta, a més tenint en compte que, des que vaig patir el contratemps a la corda vocal (dreta), les meues prestacions fòniques no aconsellen èmfasis enfervorits ni floritures entusiastes: 

«Els publicadors que m’han precedit en la tasca van enllustrar les seues brillants oratòries amb uns recursos fònics que hui no estan a l’abast de la meua disfonia sonora i, per tant, he tirat mà de la imaginació per a formatar alguna dissertació que em permeta eixir del pas amb un mínim de dignitat. Seré, per tant, un publicador de formació autodidacta.»

Esquadra de Publicadors i Publicadores. Bàndol Moro

I ací començava la part més reivindicativa del parlament: 

«I buscant una motivació per a la causa, vaig recordar que, pel que diuen, la Festa de Moros i Cristians va nàixer per a commemorar massacres bèl·liques de l’Edat Mitjana, on les tropes del xic i dels guerrers campejadors derrotaven la maldat ferotge del cabdill enemic, provocant el desastre, la mortaldat i la misèria entre les persones que només aspiraven a viure en pau i a tenir una vida digna. Ja sabem que la història del món s’escriu entre destrosses humanes que acaben rememorant-se cada any amb celebracions del "Dia de la Victòria", acompanyades de músiques, banderes, coets i campanes.»

«Ara mateix veiem els punts de l’Orient on estan jugant a Moros i Cristians amb bombes de veritat, d’eixes que maten criatures innocents... o allà on reviuen vells imperialismes jugant a russos i ucraïnesos... o més enllà de les marors de les mars, on estan "trampejant" i revivant les antigues batalles dels ianquis contra l’exèrcit de Panxo Villa.»

Vaig continuar amb un paràgraf contundent, rematat amb uns versos d'un poema que vaig escriure recentment: La guerra de les fal·làcies

«I he pensat que no! Que nosaltres no som d’eixe món. Nosaltres no volem festejar les accions "dels bandarres d’immoral filosofia / que alimenten els fantasmes de la guerra... /... ni dels sàtrapes que campen cada dia /enardint la més salvatge tirania / dels psicòpates que manen de la Terra"».

«Vivim temps convulsos de crits, alarits i ressonàncies taurines... de bravates campaneres i de despotismes que queden impunes, davant la passivitat dels cataferros institucionals que miren els bous des de la burrera... (perdó)... des de la Barrera*, volia dir. Per això havia pensat incloure en el meu guió la proposta de reinventar el relat i imaginar que la nostra festa no va nàixer per a rememorar hecatombes bèl·liques, sinó per a retre homenatge a tota la gent ben nascuda que, al llarg de la història, ha poblat aquestes terres i les ha treballades perquè foren fèrtils i productives. A tota la gent mora, cristiana o de qualsevol classe, raça o condició que només pretenia viure la vida dignament».

*Ací vaig emprar una gràcia poètica del meu amic Jose Colero que, involuntàriament, confonia la burrera torera amb la Barrera taurina. Referència al Conseller de Cultura cessat recentment després d'un any de nefasta gestió (no l'han cessat per la cosa de la nefasta gestió, sinó per politiqueries de pel·lícula de Berlanga). 

Esquadra de Publicadors i Publicadores. Bàndol Cristià

Ací vaig fer una invocació individualitzada a les tretze filaes del poble perquè «de manera conjunta i solidària, gestionem i administrem les alegries comunes i les bondats de la Festa en la seua millor versió, i esporguem amb contundència els desficis i les batalletes de campanar que mai no porten res de bo.»

«Encoratge les nostres filaes a transmetre bones vibracions i energies positives a les pegolines i als pegolins que compartiran amb nosaltres la força de l’espectacle i el divertiment, i també a la gent que ens visitarà vinguda des de més enllà dels entorns de Segària, Cabal, Bodoix, el Xical, el Carritxar, Mostalla, Penyalba... des de més enllà d’Oliva o de la Mar..... Això sí: Els que vinguen per la carretera de Dénia que vagen alerta amb els bordillos*, per tal d’evitar algun contratemps desagradable.»

*Referència als accessos al poble des de la carretera de Dénia, un autèntic desastre funcional. Ja fa temps que estan contrafent i rectificant errades lamentables, però sembla que eixa classe d'empastres no tenen remei.

Abel Sendra (Ambaixador), Salvador Bolufer (Publicador), 
Núria Gómez (Presidenta MC) i Juanjo Bolufer (Capità)

Vaig confessar que, arribat aquest punt, en principi havia previst «la traca final del discurs amb una ràfega de gramàtiques salvatges i apoteòsiques encaminades a provocar l'èxtasi col·lectiu». Però, abans d'acabar, vaig dirigir unes paraules al públic a títol personal i en representació dels membres més veterans d’Al-Hagamba-Muza per a anunciar que, amb aquesta capitania, tancaríem un cicle que dura ja més de 50 anys. «Durant tot eixe temps hem estat en primera línia de foc. N’hem fet de tots els colorets, amb millor o amb pitjor fortuna... hem donat la cara, dalt i baix dels escenaris quan les circumstàncies ho han requerit i hem intentat aportar tot el que hem sabut i tot el que hem pogut en favor de la causa comuna...».

«Tancarem enguany eixe cicle i els pròxims 50 anys ens dedicarem a veure-vos créixer amb dignitat, a gaudir les vostres alegries en general i les alegries en particular dels moros de la Gamba...* —i esperem que prompte també de les mores de la Gamba— que continuaran escrivint la història».

*Referència a la filà AL-HAGAMBA-MUZA, de la qual forme part des de la seua fundació.

«Per molt anys que puguem brindar-vos la nostra estima, perquè, al cap i a la fi, estimar un poble és estimar la seua gent, i vosaltres sou la gent del nostre poble».

I ací va vindre la traca final que abans anunciava: ...emparedat entre el nyor Alcalde i la nyora Presidenta de la Junta de Moros i Cristians i sota la vigilància implacable del gallet de la passió que corona el campanar del nostre poble», vaig pregonar, vaig proclamar i, per descomptat, vaig PUBLICAR «l’inici de la Festa de Moros i Cristians a Pego de l’any de gràcia de 2024. Ara i sempre, pau, salut i alegria per a totes i per a tots».

I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat. 


Parlament complet del Publicador de la Publicació 😅
Vídeo extret de la retransmissió en directe de Ràdio Pego 💓


Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc,

 les burrientrades més significatives i entranyables 

que s'han publicat al Burribloc durant 

els seus 23 anys de vida activa.


I seguim el recorregut amb l'article publicat 

el 7 de juliol de 2016 dedicat a LA GOSSA SORDA,

grup pegolí que s'havia acomiadat dels escenaris amb

un concert multitudinari que va tenir lloc al seu poble.

"LA GOSSA SORDA, per omnia in secula seculorum..."

és el títol de l'article en qüestió. 


LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

Per Salvador Bolufer La nit del 18 al 19 de juny  de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa m...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


Aquesta és una de les preciositats més 

importants del catàleg abans comentat. 

El poema que la Dama del Grau va dedicar

 a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia 

autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 13/04/15

Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »

CENT D'ESTELLÉS. Memorietes d'una gravació

*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.