...

............................................................................

diumenge, 4 de setembre de 2011

DIUEN LES MALES LLENGÜES...

DIUEN LES MALES LLENGÜES 
... i escriuen les negres plomes 


BURRIBREUS DE BUCOMSA
(BURRIBREUARI)


ACTUALITZACIÓ DE FINAL D'AGOST
¡Agua para todos!
l'eau pour tous!
.
NOTÍCIES, CURIOSITATS
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU

BURRIBREUS INCLOSOS EN AQUESTA ACTUALITZACIÓ:

AGOST, CUL PER AMUNT
agost ha mort; visca setembre!

LA GUINDA DEL COLOFÓ
morirà matant o matarà morint?
.
EL PAPA DE ROMA
en olor de santedat

PER ACÍ, TOT IGUAL
...més o menys

FOC AL SENILL!
per pilotes que no siga... i per forats, tampoc

ADÉU-SIAU
Adéeeu (perdó) adióooooos...


----------------------------------------------------------------------------------             -     

AGOST, CUL PER AMUNT. S'ha acabat el mes tal com va començar, amb calor tèrmic i amb fredor ambiental. Els inacabables representants de les inacabables institucions públiques que encara no ho havien fet, han aprofitat la relativa tranquil·litat mediàtica de l'estiu per a oficialitzar sense fer massa soroll les seues percepcions econòmiques, en molts casos abusives, quan no escandaloses. Don Francisco (el del sacrifici) ja s'ha procurat cotxe oficial amb xòfer, secretària particular, despatx i un jornalot vitalici d'eixos que paguem entre tots. Don Carlos Fabra (el de la loteria) havia deixat la presidència de la Diputació de Castelló (segons ell perquè li va donar la gana), però sembla que l'home no pot viure sense servir al poble, i ha aprofitat igualment la calma xitxa d'agost per a reincorporar-se a la Cambra de Comerç de Castelló com a  secretari general (perquè també li deu haver donat la gana, suposem), amb 90.000 eurots l'any de retribució, a més del pertinent cotxe oficial, xòfer i altres servilismes remunerats. Els maldecaps de guàrdia no han parat de donar febra tot el temps i ni tan sols les activitats festeres que s'han celebrat pertot arreu ens han desconnectat del desgavell politicosocial que estem suportant. Agost ha mort; visca setembre!! 


----------------------------------------------------------------------------------             -     

DOS HOMES I UN DESTÍ
(igual hi ha algun baró
a qui no li fa gràcia la parida,
 però és molt complicat
donar gust a tothom)
LA GUINDA DEL COLOFÓ. Per a rematar el mes, els polítics (com no!) ens han donat una nova alegria. Les tribus del PSOE i del PP han pactat una reforma d'eixa Constitució que tantes vegades els serveix d'excusa per a desatendre les peticions populars. Sembla que ha pres la iniciativa Zapatero (crec que aquest xic, en lloc de morir matant, matarà morint), i que ho ha fet per a donar gust a la primera mandatària alemanya i al sant cosí francés. Els barons dels referits partits han donat el seu consentiment, i pareix que la cosa és inevitable, malgrat les protestes que estan sortint pertot arreu. Suposem que per a uns serà com agarrar-se a un nou clau encés; i per als altres, com trobar-se el camí més aclarit quan governen, però cal recordar-los que eixa reforma no es pot fer sense els vots de les dues tropes esmentades; esperem que, almenys, tindran la deferència de repartir-se les medalles entre elles (les tropes, dic), perquè els marrons ja sabem que ens els hem de tragar nosaltres. 

Per cert... això dels barons cada vegada em fa més gràcia. Sempre que hi ha alguna rebolica interna als partits, apareixen barons per ací i barons per allà. No sé si els barons són els caps de tribu, els ideòlegs més experts o els que porten la corbata més gran. Tampoc no sé si, per a ser baró, cal assignar-se un sou de 90.000 eurots l'any a la salut del populatxo. 


----------------------------------------------------------------------------------             -     

¿Falta alguien?
EL PAPA DE ROMA. Entre les mogudes del mes d'agost hem de destacar la visita del Papa de Roma, que ha pegat una volteta per les espanyes en olor de santedat, ha regalat beneplàcits als fidels, ha estirat les orelletes als insurrectes (és una metàfora, home!), ha rebut polítics abillats amb corbates i, fins i tot, ha intercanviat brometes amb el rei Joan Carles. Les forces d'ordre públic s'han vist obligades a treballar el doble, ja que, per una banda, calia protegir el Sant Pare i el seguici de cardenals i canonges que l'acompanyaven; i per l'altra, mantenir a distància, reprimir i silenciar l'acció dels indignats i de la gent que no estava d'acord amb el balafiament econòmic que comporten aquestes parafernàlies. 

Els indignats
també van rebre el Papa
I ara que em ve al cap...: s'han fixat vostés que alguns mitjans de comunicació han reduït notablement les informacions sobre les activitats dels indignats?... O és mania meua? Fins i tot, la nostra Mari, la de la tele de l'esperança (de l'Esperança Aguirre, clar) sembla estar immersa en la foscor del silenci més sospitós. Hauran rebut consignes per a evitar que el gran públic escolte les reivindicacions de la gent del 15M? 

Diuen els experts que no estem davant d'una etapa de canvis, sinó davant d'un canvi d'etapa. Però clar, sembla que això no interessa els que s'han acomodat a viure a l'empar del pessebre públic... I als barons sembla que tampoc. 


----------------------------------------------------------------------------------             -     

PER ACÍ, TOT IGUAL. L'agost s'ha acabat sense cap novetat. La gloriosa herència de don Francisco continua pesant com una llosa, però els seus coreligionaris es neguen a reconéixer-ho, almenys públicament. Sembla que no hi ha per on enganxar el desastre econòmic, i alguns casos, com ara el dels proveïdors sanitaris, clamen al cel (diuen que els esmentats creditors, amb factures pendents des de l'any 2004, han donat un mes perquè els liquiden la milionada que els deuen, sota l'amenaça de tallar el subministrament). He sentit dir que don Alberto ha promés als de l'oposició redimir les manies de don Camps i aturar els decretassos que atempten contra la llibertat d'expressió, la llengua i la cultura, però pel moment encara no s'ha consumat cap detallet. Ànims, sr. Fabra; no sols de promeses viu l'home! 

Ànims, don Alberto!
Don Alberto també es nota molt interessat per allò del corredor mediterrani, i ací té el suport de tota l'oposició en peça, a més de totes les autonomies afectades. Com que veig tanta disponibilitat i aquest assumpte està tan verd, m'ha vingut al cap un mal pensament...: no deu ser que, als de Madrid, no els interessa per a res tal invent? Pregunte-li-ho a don Mariano, senyor Fabra... i el del PSOE que li ho pregunte al sr. Rubalcaba; així eixirem de dubtes i sabrem per on van els tirs. 

Ah!, se m'oblidava: he llegit al diari que el seu homònim, el la loteria, va per terres castellonenques advertint a determinats ajuntaments i a alguns empresaris que ELL continua sent qui més mana. Mire si el calma una mica, no siga que algun dia li pegue per desmuntar l'aeroport sense avions i emportar-se'l a casa.


----------------------------------------------------------------------------------             -     

Foc al senill!
FOC AL SENILL! Durant el passat cap de setmana, algú/alguns van pegar cinc voltes foc a la Marjal de la Safor, just en aquelles zones sobre les quals hi havia un pla de rehabilitació. Molts de vostés ja saben que l'actual govern municipal de Gandia ha projectat habilitar 150.000 metres de l'esmentat paratge per a la construcció d'un camp de golf de 18 forats (un pitch and put, segons l'argot golfista), i per això els més malpensats sospiten que els referits incendis no van ser fortuïts. Pareix ser que el susdit projecte compta amb el vistiplau de la Generalitat, però sense la corresponent declaració d'impacte ambiental favorable, requisit que sembla indispensable per tractar-se d'una zona protegida declarada ZEPA (Zones d'Especial Protecció d'Aus) i LIC (Lloc d'Interés Comunitari) integrat en la Xarxa Natura 2000 i en el Conveni Ramsar.

Llarga llarguíssima és la llista d'incendis de misteris i sospites que judicialment no s'han pogut demostrar mai, com ara el de l'any 92 en una zona no urbanitzable d'especial protecció forestal ubicada a la Marina Baixa, sent alcalde de Benidorm don Eduardo Zaplana. Quatre anys després d'aquell incendi, que fou capaç d'arrancar flames espantoses sobre la pedra viva, es van expropiar 10 milions de m2, pertanyents a la zona afectada, per a la construcció de Terra Mítica, sent president de la Generalitat el mateix que quatre anys enrere ostentava l'alcaldia de Benidorm. Els mandataris promotors de l'esmentat parc temàtic prometien que els duros botarien apilats en 60 quilòmetres a la redona, però ja saben que l'invent ha resultat ser un niu de despropòsits i ridículs espantosos i ruïnosos, de conseqüències encara imprevisibles. Esperem que no s'encenga algun dia l'aigua d'alguna mar, i diguen que ha sigut culpa d'algun banyista despistat que s'ha deixat el cigarret encés a peu de platja. 

No sé a vostés, però a mi, això del pitch and put m'ha fet gràcia. 18 forats, a dues pilotes per forat, serien 36 pilotes... i si fóra un bypitch and dues put podríem arribar a 72 pilotes. Per forats que no siga, i per pilotes tampoc.


----------------------------------------------------------------------------------             -     

ADÉU-SIAU. I, en acabar l'agost, els turistes madrilenys ja han tornat tots a Madrid. Adéeeu (perdó) adióooooos... i recuerdos a nuestra Mari, la de telesperanza.




----------------------------------------------------------------------------------             -     

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................